NICARAGUA: Casas de la Prusia

Aquests dies he pogut fer algunes fotos a algunes cases del cami de la Prusia.

 

NICARAGUA: Cañon Somoto i Esteli

Primera escapada de cap de setmana: CAÑON DE SOMOTO Y ESTELI
Vam anar 4: Raquel, Brian, Dorota (Polaca) i jo.
El CAÑON esta en frontera amb HONDURAS, vam sortir a la 1: 30 pm i vam arribar a Somoto cap a les 21:00. 4 busos i mil experiencies.

A casa de HENRY, el guia pel Cañon. Vam dormir a casa seva per 5$ cada un. Fatal!!!Tota la nit ocas, gansos, gallinas, vacas, porcs, gosos, gats, ocells...no faltava res. El lllit eren fustes amb un matalas de 2 cm. Pa que te cuento mas!!!!! Sense ducha...ni aigua mes que per veure....i una letrina a pendra X cul on hi havia un forat i no busques mas......
Pero en fi va valdra la pena i de lllarggggggggg..........

 

Ja seguire expicant una mica mes el finde!!!Apa adeu

NICARAGUA: Casas de la Esperanza

Ja estem instal.lats en el Projecte. La Associacio es diu CASAS DE LA ESPERANZA.  Concretament estem en un barri marginal de la Ciutat de Granada. A les afores de la ciutat, on esta el cementiri surt un cami on comence un chavolisme increible. Primer trobem el barri de Las Camelias i seguidament la PRUSIA. Nosaltres estem en la Prusia, en el final. 30 minuts caminant fins al Cementiri.  La Associacio esta bastant be montada.  Disposa d'uns terrenys propis que van comprar i on trobem varies construccions. Per un costat trobem la casa dels voluntaris (2) on vivim en lliteras i matalassos d'espuma de 4 dits....tot i que t'acostumes. Es dorm amb mosquitera perque no us podeu imaginar la de bichos que hi ha. Tenim cuina i un lavabo.
Per altre banda tambe hi ha dos casas del que va montar el projecte i gent que esta permanentment.  No esta burocratizat, tot es bastant asambleari i hi ha una part d'autogestio dels propis voluntaris.  Com a part negativa he pogut percebre una part assistencialista poc educativa i molt paternalista, quan veus que la gent del barri passa de tot que ni tan sols s'involucren en la construccio de les cases que se li ofereixen a preus ridiculs (2000-4000 $) i amb microcredits sense interessos. Tot i aixi la majoria no vol. Es concedeixen a vegades microcredits sense haber treballat moltes coses pero en fi suposo que es la meva visio. Amb el temps anire entenent les coses d'un altre manera.

Hi ha molts petits projectes en funcionament: esmorzar en les escoles, reforç escolar en l'escola, alfabetitzacio d'adults que es fa a casa seva, batalla por el sexto grado; que seria com l'escola d'adults.  Tambe trobem la radio prusia on es treballa per l'autogestio de la gent jove, tambe tenim un dispensari sanitari on ve una doctora alguns dies, ludoteca, capoeira, salsa....i molt important construccio de cases.
Es molt integral pero com que la gent esta nomes un temps, igual que nosaltres has d'anar enganxant el que pots i com pots.

Agotador..agotador..El clima es durisim, tot el dia suant i caminant molts km. Hi ha dos parts d'associacio. el que diem ACE 1 I ACE 2. (Asociacion casas de la esperanza) Una esta a 10 minuts per caminets de l'altre. Al cap del dia fas moltes cames....mes si tens que baixar a granada..30 minuts mes un taxi des del cementiri cap al centre o vas caminant 30 minuts mes.  Cada cosa que fas suas...ahir partit de futbol....tot chop. Questio de temps...per anar aclimatant-nos.

 Primers dies..prenent Flor de Caña 7 anys en Granada!!!

 Lupee.....una alumne de computacion. De moment m'he colocat aqui entre altres coses.

Brian.....un barceloni de putisima mare...que esta mes boig que jo......

Natalia  (una voluntaria), donant classes de Refuerzo escolar.

COSTA RICA/NICARAGUA

 Despres del Rio Celeste vam estar en Rincon de la Vieja, tambe amb la Ludi, pero vam anar per separat perque ella volia anar al volcan i era una pasta. Nomes vam optar per fer trekking fins el Parc Natural i despres fer algun sendero.

Els ultims dos dies de Costa Rica, vam anar a la platja del Pacific. Concretament vam estar en el Hobo. Platjes increibles que esta en creixement.  De moment podem veure un contrast increible que preveu el que vindra. Ens vam trobar uns camins de sorra plens de chavolas al costat, vacas, gallinas, res de res....i de tant en tant algun hotel espectacular de 100 $ la nit. Sorprenent.  1 hora per arribar amb un autobus a 10-20 per hora. NO exagero.  Preguntant per allotjament una anglesa afincada alla ens porta amb la seva ranchera al que se suposa que es el mes economic. Ens demanen 40$. Apretant una mica ho treiem per 30.
La platja increible, realment un paradis tot i que per arribar, 4 km caminant.

 Langostita buena!!!!!

El millor del Hobo va ser una SODA on vam estar dinant, esmorzant i sopant.  Vam estar de conya. La dona que ens atenia ens va estar preparant de tot. Vam poguer menjar fins i tot Langosta, i tot i que no estar be dir-ho ous de tortuga.  Ens ho va plantar amb una salsa i no vam dir que no, tot i que el tema de la proteccio en aquests paisos son molt relatius en les diferents zones.

Del Hobo vam anar pujant fins a Nicaragua i pe fi vam arribar a Granada.

Cada cop ens hem trobat amb mes dificultats per trobar un telefon o internet, pero en fi des de granada de tant en tant podrem anar posant aixo al dia.

COSTA RICA: De la Fortuna a vOLCAN TENORIO

Despres de la Fortuna vam decidir anar a Rincon de la Vieja, on apart del Volca Tenorio podem veure el Rio Celeste.  Deien que valia la pena.  Pel Cami vam coneixer a la Ludi, una francesa que viatjava sola. Molt simpatica, aventureran i que va estar amb nosaltres tres dies. del Tenorio (rio celeste) fins a Rincon de la Vieja.